Nous mitjans

Els nous mitjans és un concepte que sorgeix a la segona meitat del segle XX i és el resultat de l'evolució dels mitjans tradicionals com la música, el cinema, la fotografia i la lletra escrita i oral gràcies a l'emergència de tecnologies digitals, informatitzades, en Xarxa de telecomunicacions o de les tecnologies de la informació i comunicació. La majoria de tecnologies descrites com a "nous mitjans" són digitals, i sovint presenten característiques com ser manipulables, estar en xarxa, ser denses, comprimibles, interactives i imparcials, a més presenten la particularitat de ser accessibles i no només facilitar la participació de l'usuari, sinó a més nodrir-se'n. Per tant no estem parlant de medis creats a partir de la digitalització dels tradicionals, sinó de mitjans dinàmics que disposen d'una relació interactiva amb el seu consumidor, on la clau de la comunicació ja no es limita a la transmissió de la informació, si no en la producció de continguts, per aquesta raó el públic dels nous mitjans, experimenta un gran canvi i ha passat de sedentari a actiu.^[1] Alguns exemples poden ser la viquipèdia, Internet, les pàgines web, els ordinadors, els videojocs, els CD-ROM o els DVD.